Ja hem superat l'equador de la competició, lluny queda quan, a la quarta jornada, anàvem cuers del grup, ara, ja a 7 partits del final hem arribat al setè lloc tot apretant als que van tot just davant.

Vist el que hem vist, considero als del UBAE-Sants com el millor equip contra el que hem jugat enguany, encara que n'hi han d'altres com el Sant Andreu, Gavà, Aula i Joventut Ribetana que no es queden pas enrere.

En aquest grup la mitja general no és dolenta tots els equips intenten fer un bon handbol, i a més, fins ara ens hem trobat una esportivitat quasi bé perfecte.

Ens trobem ja fent l’esprint final de la competició, hem millorat moltes coses, podem millorar-ne més i i espero solament que al final estem satisfets de la feina feta.

Primer partit de la temporada (amistós)

Avui em jugat el nostre primer partit de la temporada, no sols ha estat un partit amistós més, ha estat per a mi el començament d'una altra època, dons portava molt de temps sense tenir la responsabilitat plena d'un equip sènior masculí d'handbol.

Però passa que hi havia gent nova, però no per que ho fos a l'hora de jugar...més aviat per que era nova a l'hora de prendre decisions importants per el equip, i per ser el primer cop...no ha estat malament.

Em vist jugar a dos nous jugadors, en Kevin i en Romain, el primer d'ells encara ha de fer camí a la porteria que tenim ben defensada amb la nostra parella de Jordi's, el segon ha estat tot un agradable descobriment que esperem tots que així que vagi coneixent als companys funcioni encara millor.

Premi especial per aquells que han retornat a l'equip però de veritat, Sergio, Adri, Albert...n'espero molt de vosaltres però penseu que em de donar temps al temps.

I per els que van jugar més o menys regularment la temporada passada....no us puc dir més que "chapeau"..esteu en el bon camí

Però el millor de tot és que he estat ajudat per uns bons jugadors i millors persones algo més veteranes que han fet que no hagués de parlar ni cridar més del que hauria calgut, que han recolzat l'equip en tot moment jugant tots ells per l'equip, crec que ha estat una bona lliçó per alguns i tenen molt que ensenyar.

Ara sols cal mirar endavant i tractar de millorar allò que ja sabem que cal millorar, n'estic segur que anem pel bon camí !!

La alegria del reencuentro

Hace unos meses un amigo que desconocía (creo) donde se metía, comenzó a mover cielo y tierra para reencontrarse con viejos amigos y su querido deporte del balonmano, deporte que le deparó bonitas experiencias y no menos buenas amistades.

Y lo consiguió. Primero reunir un grupo de 22 personas amantes del balonmano que en su juventud compartieron con él el amor por este deporte, y luego ha conseguido mucho más convencer a casi todo un grupo que renazca en una segunda juventud para evitar que este deporte se pierda nuevamente en Tarragona.

Y eso para mi es importantísimo, en un año en que parece que comenzamos a arrancar en lo que se refiere a la base, y en que parece que nuevas puertas se van abriendo en la misma, necesitamos que el equipo senior masculino, objetivo final que los niños que practican en Tarragona este deporte, tendrían que tener.

Encima algún otro amigo a meditado sobre el asunto y encima hizo diana!!...Ahora estoy seguro que saldremos adelante...pero siempre con la colaboración de todos, tengo la sensación de vivir un punto y aparte.

O sea..que la vida continua...no...?

M'estimo l'handbol...i als meus amics encara més

La meva relació amb l'handbol neix al pati del Col·legi Sant Pau de Tarragona allà a pricipis dels 70', però no va ser fins a principis dels 80' que no m'hi vaig posar a fons, en companyia del meu amic, des de llavors porto una estreta relació amb el món de l'handbol, el qual, crec sincerament que m'ha donat més que m'ha tret, el mateix penso ara que ha fet al meu amic, molt decebut amb algunes persones i que ara per ara ho ha deixat...espero que sigui momentàniament, dons qui de veritat ens estimen aquest esport, tots sabem el que ha fet i donat per aquest esport.

Pepe!!...m'espero encara que parlem un dia !!